L’any 1857, centenars de treballadores tèxtils d’una fàbrica de Nova York es van manifestar buscant la igualtat salarial respecte als seus companys homes i una millora de les seues condicions laborals, ja que, les dones treballaven més de 12 hores diàries, amb un salari molt baix i en pèssimes condicions de treball. Lamentablement, 120 treballadores van ser assassinades a mans de la policia. No obstant això, aquesta massacre va servir perquè en 1877 es creara el primer sindicat femení de la història.

En 1908, 15.000 dones treballadores van eixir als carrers de Nova York sota el lema de ‘Pa i Roses’ contra les jornades interminables, les condicions inhumanes i els penosos salaris. En 1911, 146 treballadores van morir en un gran incendi a la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist a causa d’ensulsiades, cremades i intoxicació per fum. Els responsables d’aquelles morts van ser els propietaris de la fàbrica, en segellar les eixides de l’edifici i no combregar amb les idees de concedir millors salaris i condicions de treball en la vaga laboral que va haver-hi a penes un any abans. Des de 1911 se celebra el Dia de la Dona Treballadora, encara que no va ser fins a 1975 quan l’Assemblea General de les Nacions Unides establira aquest dia com a Dia Internacional de la Dona.

És important celebrar el 8 de març, perquè actualment encara existeix la bretxa salarial, en alguns treballs la dona cobra menys salari que un home fent la mateixa tasca. També el sostre de cristall, que impedeix que les dones puguen accedir a alts càrrecs. A dia de hui no hem aconseguit el nostre dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra maternitat. La nostra manera de viure la sexualitat, la nostra identitat. Tampoc les coses del dia a dia com tindre por de caminar soles, a ser tractades com a trofeus o deixalles, al fet que ens cosifiquen o hipersexualitzen, al fet que ens consideren el sexe feble i culpabilitzen en els casos de violència de gènere i sexual, al fet que ens intenten controlar, fer callar, sotmetre, que ens piropejen pel carrer com si fórem un objecte que admirar o posseir.

El món necessita una societat igualitària, lliure de violència masclista, on les dones puguen viure sense por, amb igualtat d’oportunitats, amb els mateixos drets per a hòmens i dones, corresponsabilitat de tasques i cures, i una justícia i educació sense biaix de gènere. Totes les persones mereixem el mateix respecte, els mateixos drets, la mateixa igualtat.

.